Mejor mañana

4 06 2010




Les Rambles

25 04 2010




Exercici 2: Memoria abreviada

22 11 2009




1994…

22 11 2009





2 11 2009

  la meva vida sensera =)

Tres persones amb vides diferents però que es relacionen entre si i formen una part esencial de la meva vida.Tres persones que dia a dia em demostren tot el que significa la paraula amistad.Tres persones que lluiten per mi, i em demostren que val la pena ser feliç i lluitar pels meus somnis.Podria dir el nom d’aquestes tres persones, però elles ja saben qui són, elles saben que són tota la meva vida, i que no se el que faria sense elles, perquè, soc el que soc gràcies a elles.Són les que dibuixen un somriure en la meva cara quan no estic bé, són les persones que fan que se m’oblidin els problemes, perquè estant sempre al meu costat, mai pordré dir que no he tingut les seves espatlles per plorar, perquè elles em demostren que pateixen per mi, i no fa falta dir que sempre els hi agrairé tot. Cada matí quan les veig, sento que comença un nou dia ple de noves experiencies, nous sentiments i records bonics perquè amb elles no hi ha res dolent, són les meves germanes, les meves confidents, la meva vida sensera. I nosaltres sabem que mai ens separarem, perquè estem fetes per estar juntes, el que li falta a una l’altre ho compensa, quan una té un problema, les altres l’ajuden a resoldre’l, i mai, repeteixo mai, ens permitim que una de nosatres caigui, perquè estem juntes en cada cop. I el que digui la gent, a nosaltres no ens importa, perquè sabem que juntes ningú ens podra fer mal, i que ens estimem per sobre de totes les coses. Són ja tres anys juntes que no els canviaria per res del món, perquè miro enrere i solament apareixen pel meu cap moments en el que elles han estat amb mi. Que faria sense els tres petons i les rises d’una d’elles, i sense les abraçades i la tendreça d’una altra, i tampoc se que faria sense la persona més fidel que conec, la persona que més m’ha demostrat en tretze anys. No tinc paraules per agrair tot el que feu per mi, us estimo més del que mai us podrieu arribar a imaginar. Vosaltres: el meu motiu per seguir endevant..





He trobat la manera de ser feliç =)

17 10 2009

I poc a poc li planto cara a la La vidapor, vaig treure cobard, per un: “si jo vui, jo puc”. Vaig confiar, i vaig sortir del meu amagatall, així sense res més. Estar tan sola i no agradarme, va ser la lamentació, el costat fàcil de treurem fins i tot el respecte. Però jo soc més, no soc un simple comentari,valgo més!

I al llevarme, la vida em regala un altre color, la vida; que és com una cancó tan plena de records i de veu.I al caminar la vida m’enseya el que soc,la vida em retornra el que jo li dono,la vida que m’indica on vaig.

La vida és això, estimarme a mort, i poder estimar als demés. Respirar, que em surti de dintre, i de veritat.Que ser feliç només és un somni, un fals invent. Només existeix porder ser feliç per moments,que la vida és lo més gran, això és la veritat…  

(El Canto del Loco,La vida)





Ella et canviarà la vida…

12 10 2009

amelieAmelie,és una noia,que creix en un ambient familiar una mica peculiar:el seu pare,que és docor, no té molta relació amb la seva filla, i quan li fa les revisions anuals per veure si la seva filla està sana,veu que té el cor accelerat,ell es pensa que és per un problema cardiobascular, però el que passa és que cada cop que ell manté contacte físic amb ella, Amelie s’emociona i això fa que se l’accelerin les pulsacions.I per això, decideixen que Amelie estuïi en casa.La seva mare mor debant d’ella quan era petita, i això fa que el seu pare s’allunyi més d’ella, així que ella comença a deixar lliure la seva imaginació.

Ella no té parella, ho ha intentat dos cops, però no li han funcionat, així que prefereix disfrutar dels petits plaers de la vida.Un dia descobreix una capseta en el seu apartament llogat,d’un nen petit,i decideix trobar al nen,i si ell al veure la capsa,es posa feliç dedicarà la seva vida a complaure als demés.

A una de les persones que intenta ajudar,és a un home, molt extrany com ella,que té com aficció col.leccionar fotografies, i a la vegada que ella l’ajuda a ell a trobar a un home misteriós que apareix en moltes de les seves fotografies,ell li retorna a ella la seva felicitat.

Aquesta pel.lícula és una de les meves favorites.Es molt extranya perquè no és una persona normal la protagonista.Però quan la veus,descobreixes un costat de la vida que casi mai apreciem:el poder ajudar als demés de forma anònima i sutil.Us la recomano,segur que us agradarà.