Pels més de mil cops que m’has ajudat…

Dius que jo no tinc gairebé gens en el cap. Em mires, em jutges, em condemnes, què importa la meva opinió? Dius que jo no he combatut en un milió de guerres, que em dóna igual la veu de l’experiència. Dius que només sóc un penell a  la qual el vent es duu sense voler ,dius que només sóc un estel que s’eleva i que un dia caurà. Dius que jo de vegades et resulto incomprensible. Meitat vulgar, meitat un ésser sensible, dius que jo escric solament ximpleries: el blues d’una generació perduda. Dius que em perdo a cada moment, que el futur està en l’aire i la meva vida del revés.  Ja sé que sempre dius el que penses; per això sempre t’escoltaré encara que em dolgui.Perdona’m per tots els meus errors per les meves mil contradiccions, per les portes que vaig creuar, disculpam per estimar-te igual que abans, per no poder callar-me ni tan sols avui ho faré. Comprén totes les meves bogeries,que van ser la meitat més una de les quals t’he vist fer a tu. Disculpam si et dol el que veig, massa voltors negres i tu ets massa bo per a ells.

 

Amaral

Gràcies per estar sempre al meu costat… (:

• Els amics t’estimen quan menys t’ho mereixes,perquè és quan més ho necessites.     (Robert Louis Steveson).
• És més vergonyós desconfiar dels amics,que ser enganyat per ells.   (François de Larochefoucauld).
• Un amic és una persona amb la que es pot pensar en veu alta.     (Ralph Waldo Emerson).
• Els amics són aquells estranys éssers que ens pregunten com estem,i s’esperen a sentir una resposta.     (Ed Cunningham).
• L’amistat comença on termina l’interès.     (Marco Tulio Cicerón).
• L’amistat és un contracte pel qual ens obliguem a fer petits favors als altres,perquè els altes ens els facin grans.       (Montesquieu).
• No hi ha riquesa tant segura com un amic.     (Luís Vives).

 

 

Molts filòsofs s’han parat a pensar que és l’amistat, i si, ens han deixat frases escrites com les anteriors. Tots podem estar d’acord o no amb el que diuen, perquè l’amistat no és una teoria, ni una pauta que tots hem de seguir de la mateixa manera, igual que ens diuen que dos més dos són quatre, i ens ho hem de creure, perquè està demostrat, amb la amistat no passa el mateix. Cadascú és lliure de escollir les seves amistats, perquè jo penso que és una de les coses més importants que es pot tenir a la vida. Persones que dia a dia et demostren que t’estimen, perquè un amic no és aquell que està sempre en els bons moments, gaudint amb tu, sinó que és aquella persona, que en els mals moments saps que està allà amb tu ,és aquella persona que no l’importa estar parlant amb tu fins tard, intentant-te ajudar, encara que sàpiga que el que t’està dient a lo millor no et servirà per res, però ho intenta, un amic és aquell que té l’espatlla mullada de les teves llàgrimes. I lamentablement vertaders amics no hi han molts en aquesta vida, però lo maco de viure, és adonar-se de que encara que hi hagin pocs hi han…