Tres persones amb vides diferents però que es relacionen entre si i formen una part esencial de la meva vida.Tres persones que dia a dia em demostren tot el que significa la paraula amistad.Tres persones que lluiten per mi, i em demostren que val la pena ser feliç i lluitar pels meus somnis.Podria dir el nom d’aquestes tres persones, però elles ja saben qui són, elles saben que són tota la meva vida, i que no se el que faria sense elles, perquè, soc el que soc gràcies a elles.Són les que dibuixen un somriure en la meva cara quan no estic bé, són les persones que fan que se m’oblidin els problemes, perquè estant sempre al meu costat, mai pordré dir que no he tingut les seves espatlles per plorar, perquè elles em demostren que pateixen per mi, i no fa falta dir que sempre els hi agrairé tot. Cada matí quan les veig, sento que comença un nou dia ple de noves experiencies, nous sentiments i records bonics perquè amb elles no hi ha res dolent, són les meves germanes, les meves confidents, la meva vida sensera. I nosaltres sabem que mai ens separarem, perquè estem fetes per estar juntes, el que li falta a una l’altre ho compensa, quan una té un problema, les altres l’ajuden a resoldre’l, i mai, repeteixo mai, ens permitim que una de nosatres caigui, perquè estem juntes en cada cop. I el que digui la gent, a nosaltres no ens importa, perquè sabem que juntes ningú ens podra fer mal, i que ens estimem per sobre de totes les coses. Són ja tres anys juntes que no els canviaria per res del món, perquè miro enrere i solament apareixen pel meu cap moments en el que elles han estat amb mi. Que faria sense els tres petons i les rises d’una d’elles, i sense les abraçades i la tendreça d’una altra, i tampoc se que faria sense la persona més fidel que conec, la persona que més m’ha demostrat en tretze anys. No tinc paraules per agrair tot el que feu per mi, us estimo més del que mai us podrieu arribar a imaginar. Vosaltres: el meu motiu per seguir endevant..